Haurem de fer un esforç, encara que sigui petit, per tal de equilibrar la cosa, i posar lletres lligades a d'altres lletres que acabin per dir coses que s'entenguin de manera raonable, doncs es fàcil caure en la facilitat del que es immediat, en front del que es més reflexiu, calm i durador.
Es una tasca gens menyspreable, de fet es una tasca enorme, si considerem la volubilitat de que els humans, per norma general, estem impregnats.
Fem costat i prenem partit pel pensament ras i curt, aquell que formem amb tant sols un o dos "inputs", i evitem confeccionar conclusions amb una bona càrrega d'informació, una laboriosa sessió d'encreuament i valoració de la mateixa, i un acurat treball deductiu.
No ens agrada, per alegria de molts que s'ho miren complaguts, complicar-nos l'existència pensant.
Jo crec que es una pena, però això no canvia res, s'imposa fer anar els dits de manera compulsiva per sobre d'un teclat que ni tant sols es pot anomenar així, es no més un vidre acolorit que fa soroll quan el toques, però que te el poder d'aclaparar la atenció i prendre tot el protagonisme, per davant, inclús, de qui en aquell moment està parlant amb tu.
Si, ja se que ha arribat per quedar-se, i que es estèril enfrontar-se, però sense motius per quelcom no ens queda res.
A mi em segueix agradant "perdre" el temps en allò en que ja quasi ningú el vol perdre.