Hi fet una crònica i quan ja estava quasi llesta, desprès de parir mes de cinquanta ratlles, totes plenes de lletres, va i s'esborra tot. No puc dir si era una crònica bona o dolenta, però, cony, hi havia moltes lletres allà fotudes.
En resum; ha estat molt i molt be, tant i tant be, que es per això que dic que ha estat molt i molt be, i no que no més ha estat be. S'entén, oi?.
En fí, crec que seguiré amb la crònica allà a on s'ha escapçat;
...desfent el camí, una mica més depresa que quan aquest matí l'hem fet -la Glòria quan torna es menys sensible a l'equació que relaciona l'espai i el temps, com si les mates relacionades amb la física no les acabés de captar del tot-, el cel oferia tot un ventall de diferents colors i tonalitats que eren una festa pels ulls i pel que hi darrera d'ells. Les àguiles ja no guaitaven des de les seves talaies, ni tampoc volaven per sobre dels camps tot esperant descobrir un petit rosegador que rossegar, i el sol ja jeia més enllà de l'horitzó, que en grisos quasi negres, perfilaven les llunyanes muntanyes i els més propers turons empordanesos.
El dia, gaudit lenta i voluptuosament, segon a segon, com si fos una rica vianda, moria com havia nascut; segon a segon, voluptuosa i lentament.
Apa
