24_25/03/2013
Avui deixem la zona desèrtica per anar cap a l’Atlas, anem cap a Ouarzazate, ho farem tot per carretera que encara estem mig baldats de la pallissa d’aquests darrers dies.
La intenció es anar via Tazzarine i cap a la vall del Dra, on podrem fer un parell més de geocatxes. Però primer volem fer una cosa, volem anar a la benzinera de Mecissi, on van ajudar al Sacot a base de te, i un cop allà emplenar tots els dipòsits de benzina.
Sortim de Rissani trobem unes rectes molt llargues on em costa molt seguir el ritme dels companys, en els avançaments dono més gas a la moto, es revoluciona però no augmenta de velocitat, ho provo varies vegades i em sembla que es l’embragatge. Miro que la maneta no em toqui a les proteccions dels punys, i res de res, ho segueix fent.
Així que arribem a Mecissi els hi comento als companys que tinc la sensació de que em patina l’embragatge, afluixem una mica la tensió de la maneta i mirem d’anar cap a Ouarzazate amb mans de cirurgià, canviar el mínim i sense tocar l’embragatge.
Parem a Alnif, cal prendre decisions, i com més aviat millor, encara ens queden dos dies de pistes i amb l’embragatge així no ho podré fer, en Perarnau no te protector de carter, les pistes que queden son de molta pedra i tampoc podrà fer-ho.
Truquem a la Montse per preguntar-li quan surt el proper ferri de Tànger direcció Barcelona, al cap de poc ens truca i ens diu ...demà a les 23:00. Carai estem a més de 800km per carretera i si anem per l’autopista, per no tocar gaire l’embragatge, estem a més de 1200Km. La resta de companys veient les diferents possibilitats diuen de marxar tots en aquest ferri, i així no fer la pallissa d’Algeciras a Girona ...ja hem gaudit força, i així tenim excusa per tornar-hi un altre any.
Arribem a Ouarzazate, aquí hem quedat amb els companys, Jaumot, Pere Deauville, en Siso, la Paula i en Ramon, que fan ruta per carretera i la idea era coincidir als hotels a partir d’avui.
Anem a sopar tots plegats, quina llàstima no poder quedar-nos i poder gaudir uns dies mes, però aquest cop les “incidències” que ens han perseguit tot el viatge al final ens fan plegar abans d’hora.
L’endemà sortim ben d’hora, ben d’hora, carretera i manta, direcció al port de Tànger, procuro no tocar l’embragatge i no fer acceleracions brusques.
A 200km de Tànger parem a dinar, quan tornem a la carretera miro de forçar la moto al límit, la poso a tot drap, surto estripant, li faig totes les “guarrades” que us pugueu imaginar, i resulta que funciona de conya, si fos l’embragatge patinaria constantment, poder va ser la benzina, poder el filtre de l’aire, poder la meva imaginació ...es el destí, aviem de tornar aquest dia.
Fi
Comentari final:
Viatjar es un plaer, no pararia de viatjar, com més ho faig més m’agrada, cada vegada es més complicat anar de viatge, per uns motius o altres. Això implica que els viatges els visc molt intensament, des de la preparació fins a la crònica.
Espero que aquesta crònica no se us hagi fet pesada o ensopida, miro de que us ho passeu be i rigueu tant com jo mentre la faig. Aquest cop el format es diferent, no se si millor o pitjor, procuro que s’entengui el millor possible i sobretot que us vinguin moltes ganes d’agafar la moto i gaudir de la llibertat que comporta.
Aquest cop he trobat a faltar al Pere GS que ens ha acompanyat en les anteriors incursions africanes, si mes no segur que riu de valent llegint aquesta crònica.
Voldria acabar donant les gràcies als companys de ruta, sou increïbles, com més “incidències” teníem més unit estava el grup. Sempre hem mirat de tirar el viatge endavant i sortir-nos junts, he rigut molt i m’ho he passat de conya ...moltes gràcies!
Deixo aquests vídeos personalitzats, on es pot veure una mica el tarannà de cada un.
Salut!
Sacot
[video=vimeo;63115288]http://vimeo.com/63115288[/video]
Perarnau
[video=vimeo;63184181]http://vimeo.com/63184181[/video]
Jesús
[video=vimeo;63203463]http://vimeo.com/63203463[/video]
Ricard
[video=vimeo;63302700]http://vimeo.com/63302700[/video]
Panotxa i Itaca
[video=vimeo;63304989]http://vimeo.com/63304989[/video]