Setmana pre-kukçotadatreffen!
Acollonit és la paraula que em ve al cap, podria ser una altra
emprenyat, abatut, nerviós…però no, la paraula que em ve es
acollonit.
A hores d’ara (dimecres a la tarda) no sé si tindré moto per venir a la Calçotada…o sigui que a hores d’ara estic
acollonit.
Fem una mica d’història….el dissabte com alguns de vosaltres sabeu, vaig anar amb el
Pollós a mirar la ruta que volem fer el 15/03, varem quedar a Calders on varem esmorzar i desprès varem anar a ficar benzina.
Fins aquí tot correcte, després de fer un quants kilòmetres em vaig començar a sentir malament sobre la moto, era d’aquells dies que no surt res bé, les traçades quadrades, les frenades fora de temps, les carreteres molles i amb aquella pel·lícula de fang que no et pots fiar…total una kk de ruta.
Al arribar a un Stop la moto és para, cullons Panotxa com estàs avui, estic fatal pensava per dins, més kilòmetres un altre Stop i la moto es torna a parar…
mecagoentoloquesemenea, el
Pollós em diu…avui no et veig molt fi Panotxa. ;D ;D
La vermellor de la meva cara :-[ :-[ :-[ va començar a pujar de tonalitat, el fum sortia per les ventilacions del casc i la braga quedava molla de la baba rabiosa que desprenia la meva boca. Continuem i en una rampeta petita la moto es torna a parar…renegs, insults, >

>

un parell de cops al manillar, fico primera gas a fondo, traço unes quantes corbes i penso... a veure si em desperto que vaig trepitjant ous, noto la pressió de les mans de la
Montse darrera meu i uns pensaments que li diuen…millor no dir-li res que encara serà culpa meva.
La cosa no millora, la moto va com una castanya, començo a pensar si és la gasolina, si és el filtre…qualsevol cosa on poder justificar-me.
Total que després de parar-se unes quantes vegades varem anar a Rubí on vaig tancar la moto i no vaig voler saber res d’ella fins l’endemà al vespre que havíem de tornar a Banyoles. Al vespre del diumenge varem enfilar l’autopista cap a Banyoles a bon ritme per cremar la benzina que havia posat el dia abans i emplenar amb una altra, al arribar a Banyoles es tornar a parar la moto un parell de vegades.
Bufffff, ja no se que fer….desprès de comprovar que amb una altra benzina també em passa, avui finalment he portat la moto a can Martin i Conesa, li han posat la màquina i tan sols surt la incidència del xivato de les pastilles de fre, que resulta que me les han de canviar..si,si.si les que va posar el Xavi, diuen que poder son defectuoses i que les canviaran.
Respecte al tema de que es para, no tenen ni idea, posaran el software nou i li faran un reset…culleres això poder en se jo més que ells, si cal li baixo el programa de l’eMule i li pinto amb el Photoshop…bromes a part si demà, quan provi la moto encara es para hauré de venir a la Calçotada amb la iaiona de la K75 i us asseguro que a la
Montse no li fa gens de gràcia.
O sigui que la única paraula que em ve al cap es............….
ACOLLONIT! :'( :'( :'(
Semana pre-kukçotadatreffen! Acollonit es la palabra que me viene a la cabeza, podría ser otra incordiado, abatido, nervioso…pero no, la palabra que me viene es acollonit. A estas alturas (miércoles por la tarde) no sé si tendré moto para venir a la Calçotada…o sea que a estas horas estoy acollonit. Un poco de historia….el sábado como algunos de vosotros sabéis, fui con el Piojoso a mirar la ruta que queremos hacer el 15/03, quedamos en Calders dónde desayunamos y despues fuimpos a poner gasolina. Hasta aquí todo correcto, tras hacer unos cuantos kilòmetros me empecé a sentir mal sobre la moto, era de aquellos días que no sale nada bien, las trazadas cuadradas, las frenadas a destiempo, las carreteras mojadas y con aquella por película de barro que no te puedes fiar…total una kk de ruta. Al llegar a un Stop la moto se para, cullons Mazorca como estás hoy, estoy fatal pensaba por dentro, más kilòmetros otro Stop y la moto se vuelve a parar…mecagoentoloquesemenea, el Piojoso me dice…hoy no te veo muy fino Mazorca. La vermellor de mi cara empezó a subir de tonalidad, el humo salía por las ventilaciones del casco y la braga quedaba mojada de la baba rabiosa que desprendía mi boca. Continuamos y en una rampita pequeña la moto se vuelve a parar…renegs, insultos, un par de golpes al manillar, meto primera gas a fondo, trazo unas cuántas curvas y pienso a ver si me despierto que voy pisando huevos, noto la presión de las manos de la Montse detras mío y unos pensamientos que le dicen…mejor no decirle nada que todavía será culpa mía. La cosa no mejora, la moto va como una castaña, empiezo a pensar si es la gasolina, si es el filtro…cualquier cosa donde poder justificarme. Total que tras pararse unas cuántas veces fuimos a Rubí dónde cerré la moto y no quise saber nada de ella hasta el día siguiente al anochecer que debíamos volver a Banyoles. Al atardecer del domingo cogimos l’autopista para Banyoles a buen ritmo para quemar la gasolina que había puesto el día antes y rellenar con otra, al llegar a Banyoles se vuelve a parar la moto un par a veces. Bufffff, ya no se que hacer….despues de comprobar que con otra gasolina también me pasa, hoy finalmente he llevado la moto a can Martin y Conesa, le han puesto la máquina y tan sólo sale la incidencia del chivato de las pastillas de freno, que resulta que me las deben cambiar..si,sí.si las que puso el Xavi, dicen que quizas son defectuosas y que las cambiarán. Respeto al tema de que se para, no tienen ni idea, pondrán el software nuevo y le harán un reset…cucharas esto quizas se yo más que ellos, si hace falta le bajo el programa de l’eMule y la pinto con el Photoshop…bromas aparte si mañana, cuando pruebe la moto todavía se para deberé venir a la Calçotada con la yayona de la K75 y os aseguro que a la Montse no le hace nada de gracia. O sea que la única palabra que me viene a la cabeza es….ACOLLONIT!