Be, ja he sopat i en Morfeu està mirant una collonada de les de Tele5. Abans que se n'adoni ho hauré deixat anar.
Parlaré avui d'una sortida d'aquelles de “Cum Laude”, complerta, total, farcida de tots els detalls que en els “moteros” ens agraden tant. Ben plena, ella, de revolts, en pujada i en baixada, de sol i cels blaus, i a cops, de negres núvols i molesta pluja, de carreteres nacionals en obres, plenes de sots, bassals i sorra, i tant mal senyalitzades, que a voltes sembla que està fet, no més, per posar entrebancs en els soferts “moteros”, i també, és clar, carreteres meravelloses, divertides i capaces de fer venir bona trempera, carreteres, en fi, més pròpies, més “regionals” i nostrades. Una sortida que ja feia molt de temps que era adormida, i que, segurament, no més gaudiem en somnis.
Com ja sabeu, estem a les portes de poder endegar la part final d'aquesta sortida a la que us convido, aquest viatge en el que estem tots ficats des de ja fa molt de temps, i pel que fins fa ben poc ningú proposava cap sortideta prèvia, no ja de cap de setmana, ni tan sols de dissabte al matí.
Peró, amics, ja hi ha un “road-lider” que s'hi ha llençat a fons, i que a més sembla que te suficients “cruïlleros”, assistents, col·laboradors i simpatitzants, com per garantir-hi l'arribada a l'Ítaca “motera” que col·lectivament ens proposem.
Jo, arribats aquí, em permeto l'atreviment de suggerir a tots els participants; d'una banda, una extrema cura en la preparació mental de cada un de nosaltres, de manera que es tingui clar el “on anem” i “per on passem”, i de l'altre, la bona tria de l'equip necessari; uns bons mapes per anar dibuixant la ruta dia a dia, i una bona moto i un bon equip, que, junts, configurin amb tota cura qui “ens portarà”.
Sabem, sabeu, que en tot viatge, i aquest no serà l'excepció -no més cal parar l'orella- , s'hi presenten, quasi com per casualitat, inconvenients, ensurts, actes contra tota lògica i fins i tot malifetes inconscients o, maldestratrement intencionades, els més dels cops provocats per usuaris de la via que, o be tenen una capacitat mental verdaderament minsa, o els hi fot tant que altres puguin gaudir de fer i ser, que fan verdaderes putades per tal de fotre.
Els “moteros”, estareu d'acord amb mi, som en general gent soferta, tolerant i voluntariosa, gent que si hem d'arribar, arribem. Tant és si es posa a ploure, com si un orfe de cervell omple el camí de xinxetes de tapisser. Doncs, sabeu que és segur que trobarem xinxetaires d'aquests.
El temps s'esgota, i el dia de la sortida és molt proper, us recomano no deixar de parar l'orella al mateix temps que cada un dels ulls examina la documentació publicada, la d'aquí, la d'allà, i inclús la de més enllà, i si heu de llegir l'anglès, llegiu l'anglès, i que el 28 us agafi preparats, ben equipats, amb totes les dades memoritzades i amb la ment entrenada per anar improvisant.
Junts arribarem, i ho farem amb la moto, el bou, i les esquelles.
Veig que en Morfeu tracta d'envoltar-me, corro cap el llit.
...!
]
