Ara vaig jo...
Vaja dia, vaja dia...
El "follonero" alies ra guionet món i de nom Ramón, oficialment s'ha estrenat amb LCN. Es a dir a tingut el detall de carregar amb els costos del fervestar ( i avui era un dia de gran fervestar ). Gràcies Amón-Ra.
Jo m'hi fotut una migdiada que abasta més enllà de la migdiada. Fins ara mateix no hi estat disponible. I ara encara ho estic al 20%. De manera que no sé ben be que sortirà d'aquest festival de dits ballant al d'amunt de tecles.
Tant es aixì, que tot i haver començat, no se per on començar...
Be, si..., a les 7:36 AM hi atracat a Figueres, deixant a babor la tanca del super, a proa l'avinguda i..., va us deixo a vosatres la resta. Un cop a terra hi vist amb a cua d'ull una nau negre que parava a repostar per popa, i a estribor, un cartell amb lletres taronges, deia; "MANDARINA", i a sota, en negre refilat de blanc; "Motors" (no saben si amb o sense accent a la "o".
Quan ha arribat en Níssimo s'ha obert la porta i un per un, o per dos (en el cas del socis de l'escatología), han anat arribant. Inclús, "ditosos els ulls" el groc ha vingut. Es Siso sobre la campana.
Marxeta i marxant xino xano per afrontar la Made...cony aquesta per la rera-guarda, es a dir; en sentit invers al sentit dret que no varem poder fer quan va ser el moment.
Hosties, o jo respirava més del que l'atmosfera em tenia reservat, o el casc estava taponat, el cas es que no hi "guipaba" una merda.
Cap problema, visara amunt, i problema, a plorar. El cas es que no hi veia una merda, plorava, el terre feia "ras, ras, ras...", jo estrenyent el cul, la moto ballant, el d'avant marxant, el de rera atrapant-me, un caos indigne.
Però tot plegat hi arribat tant sols una mica menys de mitja hora desprès que tot-hom.
Pel camí, de tornada, tornava el groc; adeu. Adeu...
I tornant, també hem trobat en Sylvain (Sylvain, s'escriu Sylvain), que ha orçat fotent tota la canya a estribor i de seguit a babor per quedar a la via, tot seguint la nostra estela.
I ja està, a 15 metres les huitres e les cravetes. Ah, i el vi.
De conya, l'esmorzar de conya. Em sentiu els que no heu estat presents?. DE CONYAAAAAAAA...
I hem tornat. Aquest cop qüasi a ran de mar. Rielando, que diuen més enllà de l'Ebre.
Be, uns "rielaban", i un altre feia el podia, doncs la goma no estava ni per borrar un ralla feta amb el pensament. De fet fotía uns "pantocassos" de collons.
A dalt de Portbou hem cantat la Marsellesa, i els Segadors.
Perelada, per fi, el cava, les receptes de cargols, situació general del país amb les seves hipoteques i tot, i campi qui pugui.
Jo hi campat per Vilanova de la Muga, i des de Castelló hi saltat la C-68 per anar a St Pere, Torruella... etc, fins a KLONG, on tinc el niu.
Un cop al niu, una dutxa uns rogers a la planxa, i fins ara.
Apa, siau.