Presi, estas fet un cronista de collons :thumbsup:
No més afegiré, per que en tingueu coneixement, la part en que no vareu ser-hi aquells que si vareu estar a l'hora de l'arròs, i en la que, per contra, si varem estar els que no menjarem l'esmentat arròs.
Tres, com les filles d'Elena, i com ja sabeu, sortint del far del cap Bear aproarem cap al sud, un parell -en Jesús i jo mateix- per dirigir-nos al Baix Empordà, i en Níssimo que volia arribar a l'hora de dinar a la comarca de la Selva (si es que LLoret de Mar si troba en ella).
I que va passar de remarcable durant aquest temps ?. Doncs que tots tres ens varem venjar del ritme a que varem estar sotmesos duran el recorregut de pujada fins Port-Vendres, i durant tot el temps en que els giravolts regnen a la ruta -fins a Figueres, si fa no fa- l'hi varem fotre tota la canya al mànec. Aquí, per cert, haig de dir que jo l'hi vaig fotre tota, no se si ells dos tota o quasi tota, ja diran (si ho troben convenient).
Passat Figueres, el tercer, en Níssimo, va seguir recte, i nosaltres, amb un cop de canya de timó a babord, aproarem a estribord per mantenint, més o menys, a la via el timó anar-nos atansant, ja amb més calma, al nostre objectiu.
I així, xino-xano, arribarem a la que va ser seu de Bisbat i a on es donen com si de bolets es tractés, els terrissaires.
I de cap, cap a la Ganga, per creuar pel dret el territori gavarrenc que entre La Bisbal i Calonge si troba. Aquí una certa dosi de prudència s'havia d'imposar; de les obagues la humitat es feu mestressa i el terra estava lliscós, fet que ens privà de fer una darrera estirada a l'orella dreta de les motos.
Ja a la plana calongina i tot entrant al poble, vaig fer uns gestos de braços, mans i dits en Jesús, per intentar que entengués que, pel proper pont, el convidava a creuar a l'altre banda del Riu Fred per fer l'imprescindible Campari a casa, la meva casa, vull dir. Ell, no va entendre res de res, (es coneix que comunico molt malament si utilitzo per tal fi els braços, les mans i els dits) però arribats al pont va seguir-me i un parell de minuts desprès, junt amb la Glòria, seguts al "solet", ens "fotiem" unes escopinyes de galet ven "regadetes" amb el roig aperitiu.
Xerradeta, comentaris, i au que fem tard, en Jesús a dinar a casa, i la Glòria i jo, també, a dinar a casa.
